ARTICLE D'OPINIÓ

"Internet pot ser bona font d'informació, però convé contrastar dades"

"En remetre l'alumnat a cercadors i pàgines, hauríem, però, recomanar prudències".

Per Mateo Marco, professor de Geografia i Història de l'IES Miguel Hernández de Bigastro.

Era febrer de 2001, fa més de setze anys, i Juan Manuel de Prada, en un article titulat 'Femer electrònic', publicat al diari ABC, advertia que Internet corria "el risc de convertir-se en el receptacle indiscriminat de la grolleria, l'abjecció i la bogeria elevades a l'enèsima potència". Passat el temps, cal donar-li la raó l'escriptor, perquè tots els dies podem trobar a Internet exemples grollers, vils i ximples. I en abundància. Des de l'imperi de les Tecnologies de la Informació i Comunicació, el professorat acostuma a remetre l'alumnat a cercadors i pàgines a Internet. Hauríem, però, recomanar prudències i no oblidar que Internet pot ser també -així ho comparava Prada en el seu article- com "les portes dels lavabos públics, on apareixen les inscripcions del primer tarat que sent la necessitat irreprimible de deixar escrit allà el seu testimoni". També com "tauler d'anuncis dels descerebrats, dels flatulents". Internet pot ser una bona font d'informació, però no ha de ser l'única font. Convé contrastar les dades. I, si pot ser, amb llibres als que se'ls suposa rigor. En fi ... compte!

ENTREVISTA

"Els crida l'atenció posar-se davant d'un ordinador o la pissarra digital. Mostren molt d'interès".

Experiències del treball amb alumnes disruptius en un PAC.

Hem entrevistat al professor Pepe Caballero, perquè ha publicat un llibre sobre el dia a dia del treball en un grup PAC o Programa d'Aula Compartida de l'IES Montserrat Roig d'Elx, pioner en tota la Comunitat Valenciana en el curs 2016-17. En una primera tirada, s'han llançat 2000 exemplars amb l'editorial ECU i es venen a 'El Corte Inglés'.

"El llibre -diu Caballero- compta les meues vivències, sentiments i experiències amb un grup d'alumnes disruptius molt complicat. Va ser un programa pilot creat per la Conselleria d'Educació. Amb ell es treia de les aules als alumnes que impedien la bona marxa de la classe, és a dir, disruptius, formant un grup independent. Assistir al centre, convivir i millorar la seua conducta era el primer objectiu. Si a més a més es podia donar algun objectiu acadèmic, millor. No ens van posar límits d'objectius i continguts, sinó treure'ls del seu món fosc, perquè el seu perfil era el de jove amb família desestructurada i amb perill d'exclusió social imminent. El lema era 'amb la teua edat i situació, és normal equivocar-se. Permet-me que t'ho diga i t'ajude a corregir'. Alguns tenien problemes de drogoaddicció i antecedents per robatori. Un tenia un pare mort per sobredosi, un altre amb la mare a la presó ... ".

Aquest veterà professor de Matemàtiques explica que "de vesprada, ja a casa, com a forma de teràpia, vaig començar a relatar les vivències diàries. Era una manera de desfogar-me de les baralles, empentes, insults, ... i tot això es va convertir en aquest llibre. A l'inspector li ha agradat molt. Crec que pot servir als docents. Té com a dues vessants. Una part és narrativa i compte les vivències dels alumnes, dels meus companys professors i les meues. La segona part és l'acadèmica i en ella apareixen els objectius, continguts, exàmens i pedagogia. Va destinada als docents. Si algú vol aplicar un PAC, el llibre pot servir-li d'ajuda ".

Caballero porta treballant amb alumnes disruptius "des de fa ja 22 anys. També vaig estar a l'IES Pedro Ibarra d'Elx, on els alumnes també eren complicadíssims. Allà també vaig muntar programes de convivència i, per tant, tinc experiència en aquest món, però res a veure amb aquest PAC 2016-17, del qual vaig ser tutor i en el qual vaig tenir vivències que van superar les anteriors. Jo estava amb ells des de les vuit del matí a les tres de la vesprada. Feia totes les hores, encara que no tinguera classe amb ells. Estava sempre a l'aguait per si hi havia algun conflicte. Em vaig ficar al seu barri i en les seues vides. El meu PAC tenia un únic esperit, basat en l'amor. Es va formar una relació estreta. El meu món és aquest des fa 22 anys ".

El llibre s'anomena 'Quinze mirades', perquè "quan els vaig conèixer mai em miraven a la cara i em deien mestre. Aparentaven ser simpàtics i tot això, però tenien la mirada perduda. D'aquí va sorgir el títol. El llibre narra les experiències de tot un curs i quan arribe a maig apareix la meua desil·lusió en veure que he posat moltes hores amb ells i que m'he gastat gairebé 4000 euros per veure que els resultats no són els que jo esperava. Encara que jo vaig posar dedicació, el seu barri, la família i els amics van ser en alguns casos més forts. Parlem del barri Patilla, a la zona de Carrús, zona amb greus problemes socials i econòmics. Ells amb el mercat ja ho tenen tot fet. El seu raonament és que treballen en el mercat i no necessiten anar a l'institut. Per aquesta raó, no van a classe o es dediquen a robar. No he pogut evitar treure'ls d'aquest món i ara estan en centres de menors. Amb un any no va ser prou. Estic content de la meua feina, però no de les meues resultats. Em va faltar més temps per canviar-los. Va acabar el curs i alguns encara em demanan un treball i no puc fer més per ells". Tot i que en aquest PAC hi havia alumnes complicats, altres s'han reenganxat al sistema educatiu i aquest curs 2017-18 cursen FPB o estan fent un altre PAC.

Pepe Caballero explica que "en aquest PAC intentem adequar el currículum i donar el major nombre d'assignatures, com matemàtiques, socials, informàtica, anglès, llengua ... L'objectiu primordial era que l'alumne sapiga llegir, escriure i expressar-se. En matemàtiques, treballem sobretot la parcel·la d'economia, és a dir, facturació, IVA, descomptes, bases de dades, ... Tot això encaminat a donar-los coneixements per a la seua vida quotidiana al mercat o per buscar feina en botigues. Al cas de la informàtica, els cridava l'atenció posar-se davant d'un ordinador o la pissarra digital. Mostraven molt d'interès i no portaven coneixements d'informàtica. Altres assignatures no van tenir èxit, com l'anglès. Les classes a l'aula es complementaven amb activitats exteriors, como manteniment a l'estadi Martínez Valero i al centre comercial L'Aljub. L'objectiu era que estigueren junts per treballar i obeir les ordres per guanyar en convivència i conducta".
(Fotografies de l'autor)

ENTREVISTA

L'IES Montserrat Roig d'Elx, pioner en dotació d'infraestructures per a l'ús de TIC

"Tenim pissarra digital a totes les classes i també s'utilitza a l'aula d'acollida' i al projecte PAC. Va ser una previsió de futur que vam fer fa deu anys i no és habitual en els centres", diu la seua directora Beatriz Carretero.

És evident que per utilitzar TIC a classe és necessari tenir mitjans per fer-ho, però no tots els centres docents tenen una dotació suficient en aquest sentit. Una de les excepcions és l'IES Montserrat Roig d'Elx, que ha dotat totes les seues aules de la infraestructura necessària per a l'ús de les TIC. Hem entrevistat per parlar-ne a la seua directora i professora de Matemàtiques Beatriz Carretero.

"Ara mateix tenim una pissarra digital a totes les aules de l'institut. Va ser una previsió de futur que vam fer fa deu anys, quan vaig accedir a la direcció del centre. Per descomptat, aquesta circumstància no és habitual en els instituts ara mateix", assenyala. "La majoria dels centres de la Comunitat Valenciana té almenys una pissarra digital, enviada per la Conselleria d'Educació fa temps i a l'IES Montserrat Roig el que hem fet ha estat des de fa més d'una dècada comprar cada curs escolar tres o quatre pissarres. Comencem per les aules de Batxillerat i Cicles Formatius, després per les d'ESO i ara tenim en totes les nostres aules. En total, quaranta".

La directora del Montserrat Roig afegeix que "quan vaig començar el meu mandat, el meu equip i jo vam decidir que la dotació de pissarres digitals era una cosa absolutament imprescindible per a l'ensenyament. La pissarra digital s'acompanya d'ordinador, canó i Internet a totes les aules. S'ha fet tot el cablejat pertinent pels soterranis i tenim així quaranta aules equipades. Ara sols és necessari fer aquesta dotació en alguna aula de suport".

També per a projectes del centre com ara l'aula d'acollida i el PAC hi ha dotació d'Internet i pissarra digital. "No hi ha aquest tipus d'aules i programes en tots els instituts. Al nostre, sí. Tenim unes hores per a reforç i desdoblaments i el centre prioritza. Hi ha un nombre d'hores on els alumnes que no saben parlar castellà estan amb professors, que els donen un àmbit: ciències, lletres i socials. Fa moltíssim més en el seu aprenentatge i en el coneixement de la llengua. En aquest aula, tenim pissarra digital, ordinador i Internet i quan es treballa amb ells és molt bo. No parlen res de castellà y comencem amb un vocabulari senzill en castellà i valencià i això els fa molt. Estan junts romanesos, xinesos, marroquins ... i amb l'ús de la pissarra tenen moltes possibilitats, perquè els posem vídeos, àudios ... També tenim per a l'alumnat del PAC o programa d'aula compartida, integrat pels alumnes més disruptius o de perfil més difícil. Quan s'usen amb ells es nota molt un augment en l'atenció a classe ".

En definitiva, Beatriz Carretero manifesta que "l'ús de TIC a l'Educació és fonamental. Sóc professora de Matemàtiques i en segon curs de Batxillerat, on faig classe, quan algun dia no hi ha Internet i he de tornar al guix, he comprovat que els xiquets perden l'atenció. Les possibilitats que dóna arribar a una aula amb els exercicis resolts o amb vídeos són moltes. Jo a classe els pose contínuament coses a la pissarra digital. Les TIC donen mil possibilitats. I amb els més xicotets també s'aconsegueix molta més atenció pel colorit de la pissarra i la diversitat d'activitats que es poden fer. L'ús de TIC és molt important i més tenint en compte que els xiquets estan molt ficats en un món audiovisual. El futur seria que el mateix alumne vinga amb el seu portàtil o la seua tauleta. En aquest sentit, puc dir que a la meua terra, Extremadura, es va començar fa molts anys amb dotació d'ordinadors en totes les aules i els meus companys sempre m'han dit que és còmode, en tenir cada alumne la seua pantalla, com si fos una aula d'informàtica, però també es distreien molt i a més a més el professor havia d'anar controlant a cada moment l'ús que l'alumne fa de l'ordinador. Crec que és més operatiu que el professor tinga la pissarra i que els alumnes sols ordinador quan ja sigan grans".
(Fotografia de l'autor)

ARTICLE D'OPINIÓ

La formació de l'alumnat en criteris de recerca per Internet per a Història d'Espanya

Dotar l'alumne de pautes i eines contribueix a saber com manejar-la, formar el seu esperit crític sobre la informació que troba, augmentar els seus coneixements i, en definitiva, fer un bon ús de les TIC.

Per Antonio Peñalver García, llicenciat en Geografia i Història

Encara que ja estiguen en Batxillerat, el professorat ha d'insistir i guiar els alumnes a l'hora de buscar informació per Internet amb l'objectiu de dotar-los d'uns criteris de recerca que els permetan accedir a una información veraç i documentada. El primer pas serà donar-los a conèixer pautes. Han de saber que han de començar per les web d'organismes oficials de l'àmbit educatiu tant de l'Administració central (Ministeri d'Educació) com de l'autonòmica (Conselleria de Cultura). També es poden buscar pàgines de centres docents o universitats i buscar dins d'elles altres enllaços vinculats a blogs especialitzats d'organismes, professors o historiadors.

Quan troben una paraula per un cercador tampoc han de punxar qualsevol web que vegen i limitar-se a copiar i enganxar. Cal fer una recerca exhaustiva d'informació contrastada i amb cites bibliogràfiques. En aquest apartat, el professor pot ajudar a augmentar l'esperit crític dels seus alumnes amb treballs on hi haja opinions diferents sobre un mateix tema amb l'obligació de citar sempre la bibliografia consultada. Finalment, cal explicar a l'alumnat que hi ha textos, fotografies i vídeos amb drets d'autor i altres de lliure reproducció. Cal conscienciar de la necessitat de citar sempre la font d'aquest material audiovisual o saber si es poden utilizar per a treballs.

Centrant-nos en el cas d'Història d'Espanya, i partint de les premisses anteriors, hi ha algunes pàgines web bàsiques per al seu estudi i que cal divulgar entre els alumnes en el moment de fer la cerca. Entre elles, es poden citar les següents:

.-Programa 'Kairos' del Ministeri d'Educació

http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/bachillerato/espana/espana.html

.-Hemeroteca de la Biblioteca Nacional

http://www.bne.es/es/Catalogos/HemerotecaDigital/

.-Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

http://www.cervantesvirtual.com/portales/historia/

.-Projecte Clio

http://clio.rediris.es/inicio_enclase.htm

http://clio.rediris.es/n39/articulos/blogs.htm

.-Artehistoria

http://www.artehistoria.com/v2/contextos/12573.htm

http://www.artehistoria.com/v2/videos/listadocrono.htm

.- Biblioteca Virtual de Premsa Histórica

http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.cmd

.-Enciclopèdia biogràfica en línea

https://www.biografiasyvidas.com/

https://www.biografiasyvidas.com/indices.htm

.-Redul (Recursos educatius lliures)

http://redul.wikispaces.com/Glosario+de+Historia+de+Espa%C3%B1a#x-Glosario de Historia de España 

http://redul.wikispaces.com/Temas+de+Historia

http://redul.wikispaces.com/Textos+de+Historia

.-HistoriasigloXX.org

http://www.historiasiglo20.org/HE/index.htm

.-Xarxa Història

https://redhistoria.com/historia/historia-basica/

.-Bloc profesorfrancisco.es

http://www.profesorfrancisco.es/2009/11/historia-de-espana.html

.-Ser Història

https://www.ivoox.com/podcast-ser-historia_sq_f13652_3.html
(Foto de l'autor)

ARTICLE D'OPINIÓ

Una necessària reflexió filosòfica sobre l'ús de les TIC

"Amb la incorporació de les TIC a l'àmbit de l'aprenentatge el camp de reflexió de la Filosofia lluny de reduir-se, s'engrandeix".

Per Ana Mas de Sanfélix, directora de l'IES Thader d'Oriola (Alacant) i professora de Filosofia

Probablement la revolució silenciosa més important del segle XX va ser l'aparició d'internet. Des de llavors l'entorn personal d'aprenentatge, açò és, l'accés a les fonts d'informació, reflexió i relació, no es limita al món presencial sinó que inclou, en una proporció cada vegada major, al món virtual. Així les coses la docència requereix de la incorporació de les TIC i els nous models d'aprenentatge -aprenentatge col•laboratiu, aprenentatge per projectes, Flipped Classroom, etc.- per a optimitzar el temps d'aula i assegurar que este siga un espai de qualitat.

Des de la meua perspectiva particular, la incorporació de plataformes com Moodel o Edmodo han significat un abans i un després a l'hora d'organitzar i presentar el material i ha modificat també la manera de relacionar-me amb l'alumnat incorporant immediatesa i facilitant l'atenció a l'excel•lència. D'altra banda, les múltiples aplicacions existents -Symbaloo, Poplet, Minmodo, etc.- faciliten enormement el desenvolupament de determinades tasques en un context digital.

Però com a professora de Filosofia el que més m'interessa i al mateix temps em preocupa és la nova perspectiva des de la que hem d'abordar el problema de la identitat personal (que ineludiblement refereix també a la identitat digital) i els aspectes ètics en l'aplicació de les TIC. Considere que tenim l'obligació d'ensenyar al nostre alumnat a ser responsable també amb el seu jo digital i a diferenciar amb més claredat allò que és públic del que -encara en l'era digital- hauria de continuar sent privat. Un simple exercici d'anàlisi de la nostra empremta digital revelarà, en la majoria dels casos, un ús completament "analfabet", inconscient i irracional de les noves tecnologies. Amb la incorporació de les TIC a l'àmbit de l'aprenentatge el camp de reflexió de la Filosofia lluny de reduir-se, s'engrandeix.
(Foto de l'autor)

ENTREVISTA

"Cal aconseguir que els alumnes assoleixen la capacitat de poder desenvolupar aplicacions i que deixen de ser sols consumidors de tecnología"

"Quant a l'ús de les TIC, encara falta molt, perquè cal canviar la metodologia de fer classe".

Raquel Busquiel, cap del Departament d'Informàtica de l'IES Montserrat Roig d'Elx.

Hem parlat amb Raquel Busquiel, una professora d'Informàtica per saber com treballa a classe i què opina de l'ús de les TIC amb els alumnes.

.-Pregunta: Com planteges la teua assignatura en classe?

.-Resposta: A informàtica, donem al començament una mica d'ofimàtica, però aquests últims anys ens estem centrant més en la programació d'ordinadors i en crear aplicacions. El meu objectiu com a docent és que els alumnes no sigan solament consumidors de tecnologia, sinó que tingan els coneixements necessaris per assolir la capacitat de poder desenvolupar aplicacions. És una cosa fonamental.

.-P: Què opines de l'ús de les TIC en l'educació?

.-R: Encara falta molt, perquè cal canviar la metodologia de fer classe. Moltes vegades utilitzar les TIC a classe no consisteix només en fer una passada de diapositives als alumnes, per exemple, sinó que les activitats han de ser interactives i actualment tenim el problema que amb un ordinador només o una pissarra digital no és suficient. Necessitem que els alumnes també utilitzen tauletes, ordinadors o mòbils. Sí, és cert que això comporta possibles problemes, com podria ser la falta d'atenció a classe, perquè poden triar entre escoltar el professor o fer altres coses. Malgrat això, crec que es necessita que l'alumne tinga un dispositiu electrònic per fer les classes interactives. Al centre on treballe, comptem amb l'avantatge de tenir pissarra digital a totes les aules i per a classe d'Informàtica comptem amb tres sales amb vint ordinadors cadascuna.
(Foto de l'autor)

ARTICLE D'OPINIÓ

Un blog per als alumnes? 

"Tenim un doble repte: utilitzar les TIC i al mateixs temps les tècniques més tradicionals d’aprenentatge, com ara els llibres impresos". 

Per Daniel Alfonso, professor de Geografia i Història a l’IES Les Foies de Benigànim i autor del blog profesorgeografia.blogspot.com.es

La irrupció de les noves tecnologies ens ha plantejat un doble repte al professorat: com utilitzar-les adaptant-nos a la nova realitat i com aconseguir que els alumnes empren internet més enllà de les xarxes socials i que a la vegada ho combinen amb les tècniques més tradicionals d’aprenentatge com ara els llibres impresos, els treballs en equip o l’exposició oral. 

L’interés personal i la necessitat de reciclatge m’impulsaren a inscriure’m a un curs formatiu en el que una de les tasques era la creació d’un blog. Dos anys després l’he anat completant de continguts tant destinats a l’assignatura de geografia de batxillerat com per a tercer d’ESO. En ell penge tant esquemes i activitats com enllaços de notícies actuals relatives al temari de classe, una informació que treballem a la pissarra digital de l’aula i que alhora poden accedir des de casa. Quan comença el curs solen plantejar reticències perquè no n’estan acostumats, però amb el pas dels mesos aconsegueixen veure l’ús didàctic de la xarxa i una visió més pràctica de l’assignatura. 

http://profesorgeografia.blogspot.com.es/

(Imatge cedida per Daniel Alfonso) 

LES TIC I L'ASSIGNATURA D'HISTÒRIA D'ESPANYA 

"Les TIC permeten un contacte professor-alumne més enllà de les hores de classe"

"Són una motivació, perquè els alumnes de hui viuen en un món diferent al que nosaltres vam tenir. Hem d'intentar els docents ficar-nos en les tecnologies".

Com a autor d'aquest blog d'Educació i tenint en compte que la meua unitat didàctica per al VII Curs de Capacitació de la UMH tracta sobre Història d'Espanya de segon curs de Batxillerat, he volgut fer una entrevista a Desiree Díaz, professora d'aquesta assignatura i cap del Departament de Geografia i Història de l'IES Montserrat Roig d'Elx.

-Pregunta: Quina és la teua experiència en l'aplicació de TIC?

-Resposta: Evidentment, els recursos TIC a utilitzar són diferents en funció que sigan per a un curs de l'ESO o un altre i, per descomptat, si són per a alumnes de Batxillerat. En el cas de l'assignatura d'Història d'Espanya de segon de Batxillerat, he de dir que les utilitze bastant. En primer lloc, tinc una mena de plataforma o blog educatiu, que es coneix com 'Edmodo', utilitzat per molts professors, on penje el material pertinent, com vídeos que pugan ser aclaridors sobre el tema que estem tractant a classe. Envie treballs i assignacions diàries i mensuals. A més, puc comunicar-me amb ells personalment. Tot això els arriba als seus mòbils. És, per tant, una comunicació bastant directa i, sobretot, força útil.

-Pregunta: És a dir, així hi ha contacte professor-alumne més enllà de les hores de classe ...

-Resposta: Clarament. Per exemple, ahir els meus alumnes em van sol·licitar per la plataforma 'Edmodo' un vocabulari bàsic de l'assignatura de Geografia i Història i estan esperant que ho penje en breu per començar a treballar amb ell.

-Pregunta: Per la teua experiència, ¿el fet d'utilitzar TIC pot ser per als alumnes amb menys motivació un factor que ajude a la seua feina i l'estudi?

-Resposta: És clar que sí. Considere que les TIC són una motivació, perquè els alumnes de hui, com he dit abans, viuen en un món diferent al que nosaltres vam tenir com estudiants. Els docents hem d'intentar ficar-nos en les tecnologies i, a partir d'aquí, començar a navegar.
(Fotografies de l'autor)

¿PER QUÈ INCLOURE TIC A L'ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA?

"Per ubiqüitat definim utilitzar les tecnologies en tot temps i lloc i per aula compartida la possibilitat de combinar la trobada presencial de les escoles amb els treballs virtuals complementaris a casa", assenyala Sagol, coordinadora de 'Educa Xarxa Argentina.

"Però hi ha problemes pedagògics, com la presència creixent de materials audiovisuals en lloc de l'explicació del docent i de la lectura de textos escrits per part dels estudiants", diu Ernestina Alonso, la coordinadora pedagògica del portal. 

En aquest vídeo, es reprodueix una conferència del portal argentí www.educ.ar, en la qual es parla de l'ús de continguts digitals a les aules en Història. D'una banda, la coordinadora de continguts Cecília Sagol parla dels conceptes ubiqüitat i aula augmentada. "Per ubiqüitat definim utilitzar les tecnologies en tot temps i lloc i per aula compartida la possibilitat de combinar la trobada presencial de les escoles amb els treballs virtuals complementaris a casa". Sagol diu que aquest portal ha estat en els últims anys produint molta informació, "però ara ha arribat el moment de començar a garantir espais perquè aquests continguts circulen. Cal parlar de les TIC com a eines per a la inclusió i per a l'aprenentatge" .

Posteriorment, en aquest vídeo, parla també Maria Ernestina Alonso, coordinadora pedagògica d'Educa Xarxa Argentina. Segons ella, els usos que es poden fer de les TIC en l'ensenyament d'Història són "buscar informació, organitzar i traslladar informació i publicar produccions individuals i col·laboratives, però hi ha problemes pedagògics, com la presència creixent de materials audiovisuals en lloc de l'explicació del docent i de la lectura de textos escrits per part dels estudiants".

Finalment, Ernestina Alonso manifesta que "l'ús de TIC no reemplaça l'explicació del docent, però sí que pot enriquir l'ensenyament d'Història, perquè el seu ús defensa, augmenta i expandeix l'ensenyament de la Història més enllà de les aules i de l'escola. Caminem cap a una pedagogia de la interactivitat i així els docents poden establir relacions comunicatives i de producció de coneixement on tots aprenen de tots enfront del model clàssic un-tots, que és l'hegemònic en el món de l'educació. Els docents ofereixen un camp de possibilitats, que s'obren quan els estudiants accionen els seus dispositius comunicatius i no es veuen reduïts a mirar, escoltar, copiar i retre comptes, sinó també a crear, modificar, construir ... Es converteixen així en coautors i tenen una sèrie d'elements disposats per a la construcció del coneixement col·lectiu".