ENTREVISTA

"Els crida l'atenció posar-se davant d'un ordinador o la pissarra digital. Mostren molt d'interès".

Experiències del treball amb alumnes disruptius en un PAC.

Hem entrevistat al professor Pepe Caballero, perquè ha publicat un llibre sobre el dia a dia del treball en un grup PAC o Programa d'Aula Compartida de l'IES Montserrat Roig d'Elx, pioner en tota la Comunitat Valenciana en el curs 2016-17. En una primera tirada, s'han llançat 2000 exemplars amb l'editorial ECU i es venen a 'El Corte Inglés'.

"El llibre -diu Caballero- compta les meues vivències, sentiments i experiències amb un grup d'alumnes disruptius molt complicat. Va ser un programa pilot creat per la Conselleria d'Educació. Amb ell es treia de les aules als alumnes que impedien la bona marxa de la classe, és a dir, disruptius, formant un grup independent. Assistir al centre, convivir i millorar la seua conducta era el primer objectiu. Si a més a més es podia donar algun objectiu acadèmic, millor. No ens van posar límits d'objectius i continguts, sinó treure'ls del seu món fosc, perquè el seu perfil era el de jove amb família desestructurada i amb perill d'exclusió social imminent. El lema era 'amb la teua edat i situació, és normal equivocar-se. Permet-me que t'ho diga i t'ajude a corregir'. Alguns tenien problemes de drogoaddicció i antecedents per robatori. Un tenia un pare mort per sobredosi, un altre amb la mare a la presó ... ".

Aquest veterà professor de Matemàtiques explica que "de vesprada, ja a casa, com a forma de teràpia, vaig començar a relatar les vivències diàries. Era una manera de desfogar-me de les baralles, empentes, insults, ... i tot això es va convertir en aquest llibre. A l'inspector li ha agradat molt. Crec que pot servir als docents. Té com a dues vessants. Una part és narrativa i compte les vivències dels alumnes, dels meus companys professors i les meues. La segona part és l'acadèmica i en ella apareixen els objectius, continguts, exàmens i pedagogia. Va destinada als docents. Si algú vol aplicar un PAC, el llibre pot servir-li d'ajuda ".

Caballero porta treballant amb alumnes disruptius "des de fa ja 22 anys. També vaig estar a l'IES Pedro Ibarra d'Elx, on els alumnes també eren complicadíssims. Allà també vaig muntar programes de convivència i, per tant, tinc experiència en aquest món, però res a veure amb aquest PAC 2016-17, del qual vaig ser tutor i en el qual vaig tenir vivències que van superar les anteriors. Jo estava amb ells des de les vuit del matí a les tres de la vesprada. Feia totes les hores, encara que no tinguera classe amb ells. Estava sempre a l'aguait per si hi havia algun conflicte. Em vaig ficar al seu barri i en les seues vides. El meu PAC tenia un únic esperit, basat en l'amor. Es va formar una relació estreta. El meu món és aquest des fa 22 anys ".

El llibre s'anomena 'Quinze mirades', perquè "quan els vaig conèixer mai em miraven a la cara i em deien mestre. Aparentaven ser simpàtics i tot això, però tenien la mirada perduda. D'aquí va sorgir el títol. El llibre narra les experiències de tot un curs i quan arribe a maig apareix la meua desil·lusió en veure que he posat moltes hores amb ells i que m'he gastat gairebé 4000 euros per veure que els resultats no són els que jo esperava. Encara que jo vaig posar dedicació, el seu barri, la família i els amics van ser en alguns casos més forts. Parlem del barri Patilla, a la zona de Carrús, zona amb greus problemes socials i econòmics. Ells amb el mercat ja ho tenen tot fet. El seu raonament és que treballen en el mercat i no necessiten anar a l'institut. Per aquesta raó, no van a classe o es dediquen a robar. No he pogut evitar treure'ls d'aquest món i ara estan en centres de menors. Amb un any no va ser prou. Estic content de la meua feina, però no de les meues resultats. Em va faltar més temps per canviar-los. Va acabar el curs i alguns encara em demanan un treball i no puc fer més per ells". Tot i que en aquest PAC hi havia alumnes complicats, altres s'han reenganxat al sistema educatiu i aquest curs 2017-18 cursen FPB o estan fent un altre PAC.

Pepe Caballero explica que "en aquest PAC intentem adequar el currículum i donar el major nombre d'assignatures, com matemàtiques, socials, informàtica, anglès, llengua ... L'objectiu primordial era que l'alumne sapiga llegir, escriure i expressar-se. En matemàtiques, treballem sobretot la parcel·la d'economia, és a dir, facturació, IVA, descomptes, bases de dades, ... Tot això encaminat a donar-los coneixements per a la seua vida quotidiana al mercat o per buscar feina en botigues. Al cas de la informàtica, els cridava l'atenció posar-se davant d'un ordinador o la pissarra digital. Mostraven molt d'interès i no portaven coneixements d'informàtica. Altres assignatures no van tenir èxit, com l'anglès. Les classes a l'aula es complementaven amb activitats exteriors, como manteniment a l'estadi Martínez Valero i al centre comercial L'Aljub. L'objectiu era que estigueren junts per treballar i obeir les ordres per guanyar en convivència i conducta".
(Fotografies de l'autor)