¿PER QUÈ INCLOURE TIC A L'ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA?

"Per ubiqüitat definim utilitzar les tecnologies en tot temps i lloc i per aula compartida la possibilitat de combinar la trobada presencial de les escoles amb els treballs virtuals complementaris a casa", assenyala Sagol, coordinadora de 'Educa Xarxa Argentina.

"Però hi ha problemes pedagògics, com la presència creixent de materials audiovisuals en lloc de l'explicació del docent i de la lectura de textos escrits per part dels estudiants", diu Ernestina Alonso, la coordinadora pedagògica del portal. 

En aquest vídeo, es reprodueix una conferència del portal argentí www.educ.ar, en la qual es parla de l'ús de continguts digitals a les aules en Història. D'una banda, la coordinadora de continguts Cecília Sagol parla dels conceptes ubiqüitat i aula augmentada. "Per ubiqüitat definim utilitzar les tecnologies en tot temps i lloc i per aula compartida la possibilitat de combinar la trobada presencial de les escoles amb els treballs virtuals complementaris a casa". Sagol diu que aquest portal ha estat en els últims anys produint molta informació, "però ara ha arribat el moment de començar a garantir espais perquè aquests continguts circulen. Cal parlar de les TIC com a eines per a la inclusió i per a l'aprenentatge" .

Posteriorment, en aquest vídeo, parla també Maria Ernestina Alonso, coordinadora pedagògica d'Educa Xarxa Argentina. Segons ella, els usos que es poden fer de les TIC en l'ensenyament d'Història són "buscar informació, organitzar i traslladar informació i publicar produccions individuals i col·laboratives, però hi ha problemes pedagògics, com la presència creixent de materials audiovisuals en lloc de l'explicació del docent i de la lectura de textos escrits per part dels estudiants".

Finalment, Ernestina Alonso manifesta que "l'ús de TIC no reemplaça l'explicació del docent, però sí que pot enriquir l'ensenyament d'Història, perquè el seu ús defensa, augmenta i expandeix l'ensenyament de la Història més enllà de les aules i de l'escola. Caminem cap a una pedagogia de la interactivitat i així els docents poden establir relacions comunicatives i de producció de coneixement on tots aprenen de tots enfront del model clàssic un-tots, que és l'hegemònic en el món de l'educació. Els docents ofereixen un camp de possibilitats, que s'obren quan els estudiants accionen els seus dispositius comunicatius i no es veuen reduïts a mirar, escoltar, copiar i retre comptes, sinó també a crear, modificar, construir ... Es converteixen així en coautors i tenen una sèrie d'elements disposats per a la construcció del coneixement col·lectiu".